Corsaris ... Sempre Navegant!!!!

Blog de la Filà Marins Corsaris Dénia. Para contactar marinscorsarisdenia@hotmail.com

Muyahid, el Fundador de la Taifa de Dénia.

El govern unitari i centralitzat del període de govern del Califat Omeia, quedà totalment desprestigiat com a autoritat política després dels problemes successoris interns dels Omeia al ser nomenat Hixam II com a Califa. Però Hixam II era massa jove, el que suposà l’ascens d’Almansor al govern. Aquest cabdill abans de morir nomenà el seu fill successor, generant una guerra interna entre els partidaris de Hixam II i els d’Almansor. Ens trobem ubicats temporalment  a les primeries el segle XI. Aleshores l’estat califal andalusí es va dividir en diversos poders Taifa (que significa partit o bàndol). Pareix ser que la primera taifa sorgida fou la de Dénia, l’origen de la qual no està massa clar a pesar de les diferents investigacions històriques realitzades per aquest període. L’any 1013/14, Dénia fou el lloc triat per Muyahid l’amirí, gràcies a la seua ubicació i a la seua proximitat a les Illes Balears, per fundar el seu regne independent després de recórrer Tortosa i València. Així, la Taifa de Dénia marca l’inici del camí a la resta de Regnes Taifa andalusins.


Mapa del moment de la màxima expansió de la Taifa de Dénia al 1015 - 1016.
Muyahid era un esclau d’origen europeu que havia segut educat en l’escola d’Almansor. Fill de mare cristiana, des del principi abraçà la fe musulmana amb gran fervor. Desenvolupà alts càrrecs com a funcionari de la cort del califa Omeia de Còrdova. Els primers en arribar a Dénia amb Muyahid foren habitants de la Còrdova Omeia. Foren els encarregats de construir la nova ciutat i de fer-se càrrec de les seues hortes. Ací naix la Daniya que coneguem per escrits i excavacions arqueològiques.

Front a la ja tradicional interpretació d’aquest poder taifa com a dèbil o inestable des del punt de vista polític, que s’arriba a qualificar amb l’adjectiu d’imperfecte (Guichard, P y Soravia, B. 2005, 95), és molt interessant aquest període en quant a desenvolupament cultural i científic:

“Las cortes taifas del siglo XI proporcionaron de sí mismas una imagen hedonista y humanista, donde la literatura y el arte, además de las ciencias, servían para consolidar el poder de los soberanos y otorgarles la legitimidad que les negaban los campos de batalla. La ostentación del lujo y del saber, la emulación de modelos califales y sus referentes orientales o la competencia artística y cultural entre diferentes reinos compensaban la falta de estabilidad política y territorial de unos poderes que pagaban parias a Alfonso VI a cambio de mantener la paz en las fronteras. Una serie de códigos cortesanos expresados a través de la literatura y de las diversas manifestaciones artísticas se pusieron al servicio de los nuevos reinos y contribuyeron no sólo a su consolidación sino también a su enriquecimiento y visibilidad (…)”. (Calvo, S. 2011: 69)

Dos atributs desenvolupà al llarg de la seua vida: intel·lectual i militar.

Per una banda, intel·lectual perquè desenvolupà els seus estudis sobre els preceptes corànics i perquè protegí i promocionà un gran nombre d’intel·lectuals i savis del mon andalusí com: Al-Bayi de Beja; Al-Barr de Còrdova, que es dedicà a l’ensenyament; Al-Wáqqashi de Toledo, també savi en la lògica, la geometria i l’astronomia; Ad-Dani que encara que nascut a Còrdova, era conegut per “el deniense”. Era mestre i especialista en la lectura de l’Alcorà o Llibre sagrat de l’ Islam; Abu Amr, format a Còrdova, fou acollit per Muyahid a Dénia, on escriví els seus llibres sobre les set lectures de l’Alcorà; Al-Yuryani era natural de la zona de Persia, i gran especialista també en astronomia. Va acompanyar a Muyahid en la derrota de la seua flota naval a Sardenya; Ibn Darray, que abans de vindre a Dénia, havia sigut e poeta oficial d’Almansor. Li dedicà una poesia a Muyahid descrivint la seua flota naval: “Naves que son como esferas celestes, de las que sus estrellas son arqueros y lanceros, armados de punta en blanco. Cruzas con ellas los abismos del mar, y sus olas se fatigan por su peso abrumador”. (Rubiera Mata, M.J.  1985:134)

Per altra banda, militar perquè tingué la capacitat de formar exercit propi i llançar-se a la conquesta de les Illes Balears i de Sardenya, encara que tingué que fer front contínuament a les amenaces dels estats veïns com la taifa de Saragossa o València. Muyahid va comprendre al assentar-se en Daniya que la seua capacitat marítima era immensa. Així, a l’any 1015 ja disposava d’una flota de guerra llesta per emprendre la conquesta de noves terres marítimes, en base a un exercit compost per militars i mercenaris. A l’any 1016, una vegada havia conquerit les Illes Balears es llança cap a una expedició més dificultosa si cap: l’illa de Sardenya. A més anuncià al Vaticà, enviant-li un sac ple de castanyes, la seua intenció d’atacar-lo i el Papa li respongué que estarien esperant-lo. Aquesta intervenció a Sardenya, suposà un greu problema, ja que Muyahid era un excel·lent militar però no un bon home de la mar. Va cometre una errada en el comandament de les naus que feu que foren derrotats per la flota italiana i a més alguns dels seus homes acabaren rebel·lant-se en la seua contra. Però allò pitjor estava per vindre: es van refugiar a un port sard que no evità que el fort temporal enviara els vaixells contra la costa, destrossant tota l’armada de l’andalusí.
Muyahid moria l’any 1045 en Dénia deixant el seu pacífic regne taifa al seu fill i hereu, Iqbal al-Dawla. La vida de la taifa de Dénia durà fins l’any 1076, quan al-Muqtadir de Saragossa conquerí la nostra ciutat.


Interior de la Torre del Mig (Castell de Dénia). Època Taifa.

Vicent Martí La Peña, historiador i arqueòleg, Revista Sempre Navegant 2014 nº13

BIBLIOGRAFIA:
CALVO, S. 2011: “El arte de los reinos taifas: tradición y ruptura”. Anales de Historia del Arte. Volumen Extraordinario (2). Universidad Complutense de Madrid.
CHABAS, R. 1972: Historia de la Ciudad de Dénia. Ajuntament de Dénia.
GUICHARD, P Y SORABIA, V. 2005: Los reinos de taifas: fragmentación política y esplendor cultural. Màlaga.
RETAMERO SERRALVO, F. 2006: “La formalización del poder en las monedas de los Muluk de Dénia (siglo V H/XI D.C.)”. Al-Qantara (AQ) XXVII 2. Revista de Estudios Àrabes. Madrid.
RUBERA MATA, M.J. 1985: La Taifa de Dénia. Alicante.

Bibliografía

»» "Nuestros Piratas" de Àngel Joaniquet. Editorial Noray.
»» "Piratas, Corsarios y Filibusteros" de Vezio Melegari. Editorial Bruguera.
»» "Piratas" de John Matthews. Ediciones Gaviota.
»» "Historia de Denia" de Roque Chabas.
»» "Piratas, corsarios,bucaneros y filibusteros" de Manuel Lucena Salmoral.Editorial Síntesis.
»» "Poesías, 1840" de José de Espronceda.
»» "Historia de Denia vol. II" de Roque Chabas. 1874.
»» "El Archivo", revista literaria vol.I R. Chabas. 1886.
»» "El Llobarro", de Mosén Francisco Palaued. 1983.
»» "Denia en el recuerdo" de Pedro Perles. 2002.
»» "Les aportacions de les petites societats marítimes a la lluita antibarbaresca en el segle XV: L’activitat corsària a Dénia, 1410-1420.", de Rafael Cariñena i Balaguer y Andrés Díaz Borrás. C.S.I.C. Barcelona.